Dia 23. Delorean i DobleCapa

Els primers, Delorean, venen d'Euskadi i des que publicaren el seu primer àlbum el 2001 s'han consolidat amb un estil propi que, curiosament, els ha donat més nom en el món de la música electrònica a nivell internacional que a casa. De fet, l'entrada més complerta a la Wikipedia no és en euskera o en castellà, sinó en anglès. I tenen versió en suec, polac i francés. Aquest cop presentaran íntegre el seu nou àlbum, un homenatge al cantautor Mikel Laboa:

I els segons, DobleCapa, venen de Madrid. Ells diuen que són thrashblueseros i s'han autoproduit el seu primer àlbum, Suave con la canoa:

Dia 22. Deerhunter i Dekmantel Soundsystem

Deerhunter són d'aquells grups que, tot i haver vingut molts cops al Primavera, encara no he vist mai en directe perquè encara no sé si m'agraden o no i això fa que hi hagi moltes possibilitats que en algun dels altres escenaris hi hagi alguna actuació que sí tingui clar que vull veure. En tot cas, venen dels USA, porten uns 16 anys fent música i sonen així:

I aquest vídeo segurament s'assemblarà a l'actuació que donin els responsables del segell Dekmantel, uns tipus holandesos que porten anys produint alguns dels DJ més reputats del moment i que, a més, també punxen. Aviso que el vídeo dura gairebé dues hores. Dekmantel Soundsystem:

Dia 21. Dave P i Death Cross

De Dave P. no he estat capaç de trobar un vídeo a Youtube en què aparegués sol, només l'he trobat fent b2b amb un altre DJ, així que per aquest cop posaré l'enllaç a una de les seves sessions que fa a la ràdio a NY:

https://soundcloud.com/davep_makingtime/making-time-radio-with-dave-p-on-wxpn-february-2018-edition

En canvi de Death Cross sí hi ha material on escollir. Des dels Estats Units, hardcore del bó. Uns irreverents total. El títol del tema ja ho diu tot, però és que el vídeo...:

Dia 20. Damed Squad i Daphni

Trap de l'Ametlla del Vallès, digne, molt digne. Joves, molt joves. Damed Squad:

I Daphni. O Caribou. O Manitoba. O Dan Snaith... Què més dóna? És ell, i tot el que fa és increïble:

Dia 19. Confidence Man i The Crap Apples

Buff, espero que no els programin alhora que a un altre grup que m'agradi perquè tinc moltíssimes ganes de veure els Confidence Man, que venen d'Austràlia i em recorden molt a Dee-Lite. M'encanten!:

I The Crap Apples venen de... Santa Eulàlia de Ronçana! Porten ja uns set anys fent "pop silvestre", que no sé què és exactament però que és una etiqueta que he vist que fan servir per definir-los. Però millor escoltar-los, no?:

Dia 18. Claro intelecto i DJ Coco

Claro Intelecto ve de Manchester, i és un artesà del techno, el house i el dub . El 2003 es va fer un nom en el món de l'electrònica gràcies a aquest tema, Peace of Mind:

I DJ Coco és qui tanca sempre el festival i aconsegueix que tots els assistents ballem en comunió durant els últims instants, així que us deixo un vídeo que he trobat de la sessió del 2013, a la qual vaig tenir l'oportunitat de ser protagonista i viure-la des de dalt de l'escenari, ballant i al.lucinant de veure com milers de persones dirigien les mirades cap on era jo. No hi ha paraules:

Dia 17. Chvrches i Cigarettes After Sex

No sé quants cops més passarà, però avui en el post coincideixen dos grups del meu repertori habitual (iPod, cotxe, ordinador, sempre estan a mà).

Chvrches són escocessos, com molts altres grups que m'agraden, i van irrompre en la meva vida el 2013 amb el seu primer àlbum i de la mà del meu germà. I tot i que per mi encara no han igualat aquelles primeres cançons, continuen sent uns dels meus artistes de referència. Estan a punt de treure nou àlbum, però el senzill que ja han tret fa pensar que encara no han retrobat la força d'aquell primer àlbum. Malgrat tot, no me'ls penso perdre. I quan soni Tether (espero) ballaré sense fi (a partir del minut 2:41, és clar):

I el segon grup d'avui ve de Texas, encara que possiblement no seria un dels llocs que se m'acudiria en una poc probable juguesca sobre la seva procedència. No sé com sonaran Cigarettes After Sex en directe, i tinc molta curiositat perquè on més els he escoltat és al llit, a les fosques i pels auriculars. Més íntim és impossible.

No sé si seré capaç de compartir-los alhora amb centenars d'éssers humans...:

Dia 16. Christina Rosenvinge i Chromeo

Hago: chas!
Què dir de Christina Rosenvinge? Millor que ho digui ella, des del seu últim disc, Un hombre rubio:

I els altres d'avui, Chromeo, són uns reis del funk i del ball, als quals vaig veure fa un parell d'anys o així al Primavera, quan encara eren poc coneguts. Des de Canadà han acabat arribant a tot arreu gràcies a la seva música ballable. Ens posarem els tacons:

Dia 15. Champion i Charlotte Gainsbourg

Es veu que hi ha dos DJ amb el mateix nom, Champion, un canadenc i un britànic. Aquí vindrà el britànic, del qual costa trobar vídeos perquè fa poc que ha editat el seu primer àlbum, música electrònica un punt fosca:

I l'altra artista d'avui no té res a veure. Charlotte Gainsbourg. Sí, la filla de Serge Gainsbourg i Jane Birkin que, oh, sorpresa!, també toca aquest any al Primavera. No sé com m'agrada més, si d'actriu o de cantant:

Dia 14. Carpenter Brut i Cesare Basile

Sintetitzadors, estètica de película de terror dels 80... Carpenter Brut. Sense dubte serà difícil trobar res semblant al festival. Procedent de Poitiers, Franck Hueso té aquesta mania tan francesa de tapar-se la cara per fer música (Daft Punk, Cascadeur...), així que se suposa que poca gent sap qui o com és. Per cert, d'això se'n diu darksynth:

I Cesare Basile, un sicilià de 64 anys, de Catània, que porta més de 30 anys fent folk-rock:

Dia 13. Capullo de Jerez i Car Seat Headrest

Bé, doncs aquest és Capullo de Jerez:

I aquests són Car Seat Headrest, indie rock fet a Seattle:

Dia 12. C. Tangana i Call Super

Una altra estrella del trap espanyol, C. Tangana, madrileny que tot i tenir només 27 anys s'ha donat a conèixer en diferents versions de sí mateix, cada una amb el seu pseudònim, incloent un grup, Agorazein:

I Call Super, un britànic que fa electrònica delicada, codificada, expressionista, meticulosa i no sé què més. Jutgeu, jutgeu:

Dia 11. The Breeders i Bufiman b2b Dj Normal 4

Bé, The Breeders. Què dir d'elles? Millor res, que tinc ganes de veure-les i ja està. Boston, anys 90, Pixies, rock:

I un altre back to back. Dos alemanys decidits a replicar-se, Bufiman (també conegut com a Jan Schulte o Wolf Müller) vs. Dj Normal 4, o el que és el mateix, Tim Schumacher:

Dia 10. The Black Madonna i The Blaze

Diu The Black Madonna que la dance music necessita riot grrrls. Doncs quina sort que li donés per ser DJ, és una de les grans. A mi em recorda físicament a Maria Jiménez, però no crec que punxi cap tema seu. Molaria, no?. En fi, a ballar!:

I aquests dos em tenen el cor robat. Me'ls va recomanar fa uns mesos un bon amic i des de llavors no he parat d'escoltar-los. The Blaze. Quina alegria quan vaig veure que venien! A França són ja tota una institució, a veure aquí si se'ns guanyen... M'encanten tots els vídeos que han fet fins ara (per cert, els que surten en aquest, no són ells). Apa, a continuar ballant:

-------------------------------------------------------------------------------------

Ah, sí... Que qui és Maria Jiménez? Doncs aquesta senyora, s'assemblen una mica, no?:

Dia 9. Belle and Sebastian i Björk

Quan Belle and Sebastian van venir el 2015 al Primavera Sound vaig anar només a l'ultima part del concert, per gaudir dels hits. Aquest any intentaré fer el mateix i, si tinc sort i sonen Get me away from here, I'm dying o aquesta, ja estaré més que satisfeta:

Ah, no els presento perquè aquests són cap de cartell i més vells que Matusalen. Tenen centenars de bios a Internet.

Igual que Björk, a la qual vaig anar a veure a la sala Zeleste el 1995 i que m'encantarà tornar a veure més de vint anys després (buff!). És clar, jo no podia escollir un altre vídeo, és una de les cançons de la meva vida:

:

Dia 8. Bad Gyal i Beach House

Tinc moltes ganes de descobrir quants hipsters, indies o modernosos surten de l'armari construit per Pitchfork & Co. i acaben ballant i cantant al ritme de Bad Gyal. No m'ho penso perdre:

El que és segur és que tots aniran corrent a veure els Beach House, uns dels caps de cartell d'aquest any. Aquests no necessiten gaire presentació, però per si la necessiteu, són els reis del dream pop, venen de Baltimore, USA, i porten fent música des del 2004:

Dia 7. Ariel Pink i Art Ensemble of Chicago

Avui toca un d'aquests inclassificables, Ariel Pink, estadounidenc de Los Angeles que aquest any farà els 40 i que igual tira de tecno-pop, que de funk, post-punk o psicodèlia. Tot un personatge:

I per altra banda, l'Art Ensemble Of Chicago, free-jazz del de tota la vida (des del 1966 porten fent coses, aquesta gent). Potser us sona aquest tema:

Dia 6. Arca i Arctic Monkeys

No tinc paraules per descriure la música que fa aquest venezolà de 28 anys (i sospito que poques persones les tindran). Arca, músic, DJ, productor i col.laborador d'altres músics, -que se'l rifen-, com Björk:

I dels Arctic Monkeys tampoc en tinc gaire de paraules, potser per dir que són el típic grup de masses del circuit indie als quals no he prestat mai atenció precissament per aquest motiu, perquè no m'agrada que em diguin que m'han d'agradar. Els escoltaré per si m'he quivocat, però com tocaran a l'escenari gran, i per arribar fins aquella part del Forum i tornar s'han d'invertir uns preuats minuts en els quals et perds altres concerts en altres escenaris, hi ha moltes possibilitats que ni m'hi apropi (i amb una mica de sort programaran alhora i a l'altra punta algun dels grups que sí vull anar a veure). Malgrat tot, els dedicaré una mica de temps durant aquests dies...:

Dia 5. Âme II Âme i Anna von Hausswolff

D'aquests dos homes junts, Frank Wiedemann i Kristian Beyer, que són músics i DJ alhora, no n'he trobat gaire cosa a Youtube, i el que he trobat és algun vídeo amb no gaire qualitat d'una sessió que van fer fa poc a Londres en format Âme II Âme, que és com actuaran al Primavera Sound fent un b2b, que és el que ara està de moda (i jo no m'havia enterat fins fa poc, és clar), o el que és el mateix: dos DJ punxant a l'hora sobre el mateix escenari (b2b= back to back):

I d'aquesta noia que ve ara, no sé quin dels vídeos m'ha resultat més inquietant, però intueixo que els crits que ara em fan neguit (no m'agraden gens les cantants cridaneres) no seran obstacle per descobrir que té una veu molt semblant a Likke Li i que, encara que ara m'hi oposi, és molt Annabel.

Li hauré de dedicar temps, com si fos una melmelada de taronja amarga, de la qual ara en sóc addicta.

Anna von Hausswolff, una sueca de 31 anys nascuda a Göteborg:

I ja que parlem de Göteborg, això de regal, per trencar la foscor (això sí que no us ho esperàveu):

Dia 4. Alex Lahey i Alicia Carrera

Més personal jove, Alex Lahey, australiana de 25 anys que fa una mena d'indie pop rock:

I Alicia Carrera, una dissenyadora gràfica, DJ i no sé què més de per aquí a prop (compte, que és una sessió sencera de més d'una hora!):

Dia 3. Abra i Aleksi Perälä

Se la coneix com la duquesa de la Darkwave, Abra, nascuda a Queens, N.Y., fa una mena de R&B fosc:

I aquest ve de Finlàndia: Aleksi Perälä, de poc més de 40 anys i que fa música electrònica utilitzant les seqüències Colundi, un llenguatge xifrat del qual no tinc ni idea però que es veu té alguna cosa a veure amb la música d'Eric Satie:

Què? Els poso a la llista?

Dia 2. (Sandy) Alex G i A$AP Rocky

No us demano que escolliu entre els dos, només m'interessa saber si aniríeu a veure'ls (tant me fa si de franc o pagant), si us veieu dempeus davant d'ells escoltant-los una estona (o ballant, si s'escau):

(Sandy) Alex G és un cantautor de 24 anys de Philadelphia, com el formatge:

A$AP Rocky, aquest en té 29 i fa hip hop, o rap. És de Harlem, NY:

Dia 1. Per què?

Doncs perquè cada any em passa el mateix:

- tinc gairebé dos centenars de grups entre els quals escollir a la majoria dels quals desconeixo,
- sempre començo a escoltar-los massa tard,
- sempre començo per ordre alfabètic,
- al final he escoltat molt als primers de la llista i molt poc als que comencen per V, W, X, Y o Z
- acaba el festival (sí, estic parlant del Primavera Sound) i continuo escoltant els grups als quals no m'havia donat temps de dedicar-me i descobreixo que se m'ha escapat alguna joia.

Perquè intento no seguir les indicacions de revistes, bloggers, influencers ni altres pastors. I no és l'espectacular crítica en cap mitjà o cap comentari a posteriori de ningú el que em fa pensar "ostres, doncs me'ls vaig perdre...". No, és haver-los escoltat i descobert DESPRÉS, quan ja no hi eren.

Així doncs, aquest any he començat a fer els deures abans. I aquest any també m'agradarà escoltar l'opinió dels demés. Però no la de qualsevol: la vostra.

Així que, a partir de demà, cada dia penjaré dos vídeos, de dos artistes diferents. I així durant 111 dies, fent un petit homentage a una persona a la qual aprecio molt i que es va passar 1000 dies escribint un post diari molt més que digne:

Un dia, un disco

Després de tenir fet el ranking habitual, també em passa sempre el mateix: programen alhora dos o tres artistes del meu TOP 20, però aquí ja no hi puc fer res, algú haurà de ser el sacrificat.

Si algú vol anar tafanejant sense la meva tirania, aquí estan tots:

Artistes Primavera Sound 2018

I si algú els vol anar escoltant, aquí hi ha la meva playlist, tot i que només vaig per la meitat. Si no la podeu veure, obriu-vos un compte a Deezer, que no només de Spotify viu el melòman...:

Playlist Primavera Sound 2018

Ah, sí. El títol del blog. Ve d'un refrany català que resa: "Per a triar llenties, has de passar-hi tres dies". I a mi em queden 111 per escollir entre els 190 grups que per ara hi ha al cartell...

Gràcies per acompanyar-me!