En canvi, si a Niall Manion, Mano Le Tough o Manoleto, com li dic jo, me'l posen tard-tard, hauré de canviar la cervesa per cafès o begudes amb dosi extra de cafeïna. A aquest no me'l vull perdre. Fa temps que l'escolto i, tot i que no treu àlbum nou des del 2015 (algun EP i prou), em ve molt de gust veure'l sobre l'escenari. A sobre em recorda molt al meu viatge a Berlin aquell estiu, me'l posava gairebé cada dia a l'apartament:
dissabte, 31 de març del 2018
Dia 52. Mallgrab i Mano Le Tough
El titol de l'àlbum ja ho diu tot: Pool Party Music. Pos eso, que l'australià fa una electrònica per "guapus", molt neta i polida. Mallgrab mola per escoltar de fons, però com segurament el programaran molt tard, no crec faci l'esforç per veure'l després d'hores i hores de concerts:
En canvi, si a Niall Manion, Mano Le Tough o Manoleto, com li dic jo, me'l posen tard-tard, hauré de canviar la cervesa per cafès o begudes amb dosi extra de cafeïna. A aquest no me'l vull perdre. Fa temps que l'escolto i, tot i que no treu àlbum nou des del 2015 (algun EP i prou), em ve molt de gust veure'l sobre l'escenari. A sobre em recorda molt al meu viatge a Berlin aquell estiu, me'l posava gairebé cada dia a l'apartament:
En canvi, si a Niall Manion, Mano Le Tough o Manoleto, com li dic jo, me'l posen tard-tard, hauré de canviar la cervesa per cafès o begudes amb dosi extra de cafeïna. A aquest no me'l vull perdre. Fa temps que l'escolto i, tot i que no treu àlbum nou des del 2015 (algun EP i prou), em ve molt de gust veure'l sobre l'escenari. A sobre em recorda molt al meu viatge a Berlin aquell estiu, me'l posava gairebé cada dia a l'apartament:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dia 74. Rhye i Rolling Blackouts Coastal Fever
Rhye m'agraden. Calidesa però sense avorrir. Des del Canadà, dos tipus que juguen amb la música i la identitat: I pop en majúsc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada